DIMONIS
Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer
Artistes:
Cabosanroque
Ubicació:
Disponibilitat de la exposició:
Del 2 de juny a l'11 de setembre de 2022
Cabosanroque, amb l'ajuda dels apunts de Verdaguer durant una època de crisi social a nivell mundial, crea aquesta exposició. Reflexiona al voltant del fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques i fins i tot teatrals, en una representació visual i sonora en la que l'observador pot viure l'experiencia d'un "exorcisme" mentre forma part de l'obra i la crítica que aquesta fa a l'esglèsia i la societat en la que vivim actualment, que no ha cambiant tant des de la que va viure Verdaguer.
Seccions:
Distribució de l'habitació:
Experiència personal
Jo vaig entrar sense context i sense mirar res de l'exposició, el que significa dos coses: que la meva ment estava cero influenciada i tenia un umbral més gran d'interpretació de l'obra, i que no vaig entendre pràcticament res, almenys al principi de l'exposició, tot i que sí hi vaig sentir moltes coses.
La meva primera impressió al entrar va ser de sorpresa, em va impactar la sala en general i les seves petites pero poderoses instal.lacions. Al poc d'entrar algunes van començar a funcionar, les llums van fer pampallugues, i els altaveus van sonar creant ambient a la sala. A partir d'aquest moment tot va començar a descontrolar-se. En un ordre cada instal.lació va participar en l'obra, al principi d'una manera "bonica", però després repentinament actuaven de forma erràtica i sense cap sentit, al punt de arribar a ser incòmode i inquietant. Mentre, la pantalla que hi havia al mig de la habitació anava reproduint un video acompanyat d'una música tétrica, sorolls i pujades de tó de tant en tant que et feien enfonsar-te en la constant películ.la de terror sensorial que era tot l'obra, amb la inquietut i la por de no saber que passarà en cap moment. En un punt cap al final de l'obra totes les instal.lacions van començar a funcionar a l'hora i ja va ser impossible entendre res; només podies observar, escoltar i sentir.
Punt de vista i opinió personal
Una cosa que em va cridar molt l'atenció, per no dir la que més, va ser el títol: "ex-orcismes i in-orcismes". Va ser una cosa que vaig tenir molt present durant l'obra, i la meva intenció al anar a veure-la era aconseguir entendre el títol, així doncs, la meva interpretació gira entorn a aquest.
Jo dividiria l'exposició en dos punts de vista: el visual, ex-orcisme, i l'invisible, in-orcisme. El visual, ex-orcisme és el que veiem a l'exposició, la part superficial o representació literal de l'obra. La invisible o in-orcisme és la crítica que fa l'obra, la metáfora de
l'ex-orcisme en la que el dimoni és el món en el que vivim i tenim interioritzat, en el que la societat, dins d'aquesta l'esglèsia, ens
"in-orcitza" per actuar com ells volen, com Cabosanroque fa amb nosaltres durant la representació literal de l'obra. Tota ella és un paral.lelisme al nostre món i com aquest funciona, i ens conclou, en que no és el dimoni qui viu dins nostre en la nostra realitat, sino nosaltres dins seu.
Al meu entendre, és una exposició molt recomenable, tant pel seu missatge com per la increible i encertada manera de transmetre'l de Cabosanroque. Una gran obra sensorial, que sense dubte dóna pas a una interessant i enriquidora experiencia.